Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Principal   Cercar Tema   Hemeroteca   Àrea d'Usuaris
Cercador ràpid

Dolors Pedrós: "Des de l'editorial, tinc molt d'interés, des de sempre, a consolidar la temàtica de la coeducació"

«Ara és més fàcil comprar-li una videoconsola al teu fill que dotar-lo d’una biblioteca»

Sergi Moyano / «Ribera News»

Entrevistem Dolors Pedrós Company (Carcaixent, 1955) editora i gerent d’Edicions 96. Amb una vida associativa destacada, Pedrós ha estat presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià, ha estat patrona de la Fundació del llibre i la lectura i ara és membre del Consell Valencià de Cultura. Conversem amb ella sobre els llibres, la llengua i la seua trajectòria professional i vital.

Sergi Moyano: Quan va ser la primera vegada que es va trobar amb un llibre en valencià?

Dolors Pedrós: Era bastant jove, tenia uns 15 o 16 anys. En aquell moment no era fàcil trobar llibres; tenint en compte que vinc d’una família en què els primers llibres que entren a casa són els que jo compre amb els meus estalvis. Inicie la lectura de llibres en la nostra llengua amb autors catalans i quan va començar a publicar-se en valencià al País Valencià, ja vaig llegir autors com l’Isa Tròlec, la Carmelina Sánchez Cutillas i l’Estellés, sobretot. I, per descomptat, Fuster, que sempre ha estat el meu guia.

S.M.: Sabem, i així ho ha manifestat en diverses ocasions, de la seua admiració i estima pel cronista local Víctor Oroval. Què significà per a la seua trajectòria professional i vital?

D.P.: Hi ha alguns mestres en la meua vida que m’han marcat. La primera que em va marcar va ser Àngels Ribes, l’última mestra que vaig tindre en primària en l’escola Navarro Darás, l’única pública que hi havia en aquell moment, aleshores “nacional”, franquista. Era una dona provinent de Rafelcofer, i va ser la primera que ens va dir que no ens feren avergonyir de la nostra cultura i de la nostra llengua, perquè té literatura, perquè s’escriu, perquè es llig… I vaig començar una recerca de dir “vull saber més”. Més tard, amb Víctor Oroval, que feia classes de valencià en la Biblioteca, vaig descobrir des dels grans escriptors en llengua catalana fins a l’etimologia. Hi ha una cosa molt important al marge de la cultura o del valencià que vaig aprendre d’ell i que porte molt enganxat a la pell i és aprendre a dubtar. Víctor Oroval assegurava que desconfiara d’aquella persona que no dubta mai; la persona que vol saber prèviament ha de dubtar. I sempre li tindré agraïment i estima per allò aprés.

S.M.: Edicions 96 porta en funcionament poc més de 20 anys i, malgrat els embats que han patit les editorials en paper, s’ha convertit ja en una empresa reconeguda en el sector. Quina creu que ha estat la clau?

D.P.: No sabria dir-te ben bé. Perquè en realitat som una editorial independent, petita: amb 10 treballadors no ens considerem ni mitjana. Però jo pense que un dels grans valors que tenim, potser el més gran, és la gent que conformem l’editorial. Quan arrancàrem érem molt joves, per tant, la gent que tenim prové d’una magnífica formació professional i d’una inquietud cultural important. I després, sense buscar el buit, perquè eixe buit estava més que ocupat per altres editorials del món escolar, naixem de la mà d’Escola Valenciana, fent la seua agenda. Pensàrem que l’ensenyament en valencià i el seu alumnat necessitava productes ben fets i en valencià. En això creixem i en això ens mantenim, sense haver pegat el bot, que és molt lícit el que fan altres editorials a publicar en altres llengües. En realitat, com altres editorials (no som l’única), naixem també perquè ens creiem el país, més que per la necessitat de contribuir a fer literatura. Sí que és cert que el tema de la pedagogia i les nostres inquietuds ens duen a marcar un perfil d’empresa un poc anàrquica, que ha anat creixent en la línia de donar entrada a títols de vegades creant col·leccions a posta. De vegades encertarem, i de vegades no; però es tracta de dir “açò m’ho crec i, si m’ho crec, vull fer-ho”. I ho fem.

S.M.: Quins són els plans o línies de treball futures de l’editorial?

D.P.: Tenim un parell de coses clares: no créixer per damunt de les nostres possibilitats i creure en el que fem sempre, sempre. No tot serà de 10, no tot interessarà a gran públic: algunes coses seran de minories, minories…, però sí que procurem cuidar el que fem durant tot el procés. El que sí que tinc molt d’interés, des de sempre, a consolidar és el tema de coeducació. Ara hi ha, per sort, gent que està apostant per línies de coeducació (encara que fins ara no tenia gens d’interés a fer-ho). Però de tota manera, això suma i és bo. A la fi, benvingut siga que des del món editorial i des de la indústria editora s’adonen que cal visibilitzar les dones escriptores, ja que ho tenen molt difícil.

S.M.: En l’àmbit local, què haurien de fer els ajuntaments per a promoure la lectura?

D.P.: Els ajuntaments? La societat en general, perquè als ajuntaments els responsabilitzem de quasi tot. L’ajuntament és cert que podria fer molt: jo pense que la col·laboració privada i pública és imprescindible. Institucions públiques, món escolar i editorial, associacions, etc. El problema és que tenim una societat que s’ha anat despenjant, encara que durant molts anys es va prestigiar molt l’existència de llibres en una casa. Hi ha hagut un lleuger retrocés, ara és més fàcil comprar-li una videoconsola al teu fill que dotar-lo d’una biblioteca. Hi ha excepcions, per descomptat.

S.M.: En quin estat de salut creu que es troba la lectura en valencià?

D.P.: Tocaria ser molt optimista, tampoc vull ser molt pessimista. Ara hem avançat molt, ara hi ha moltíssimes persones amb competència; però una cosa és que utilitzen la llengua en l’àmbit acadèmic, i l’altra que siguen lectors. Al País Valencià, tenim una població lectora d’un 30-33%; que llisca sempre en valencià tenim només un 3%. Eixa és una realitat dura, duríssima. Tanmateix, sóc optimista: tenim ja més 30 anys d’ensenyament en valencià, moltes generacions que han eixit formades íntegrament en valencià; però, en quin moment, a l’hora de llegir, opten primer pel castellà i no pel valencià? Hi ha qui diu que no hi ha la mateixa oferta, que en castellà hi ha molt més. Hi ha més, efectivament, perquè hi ha molts més lectors i perquè hi ha moltes més editorials arreu del món. Però resulta que en valencià tenim una producció editorial potentíssima i de moltíssima qualitat. El que passa és que està costant molt que els nostres llibres entren en normalitat a Catalunya i els de Catalunya entren al País Valencià. Eixe pont sí que hi ha moltes persones que estan construint-lo. A més, caldrà que la societat s’ho crega; i els primers, els bibliotecaris, els llibreters…

S.M.: El fet que des del 2015 governe el centreesquerra en la majoria de les institucions valencianes, ha suposat un canvi de model per a la cultura?

D.P.: Sí. Claríssimament. I, clar, una legislatura (encara no s’ha esgotat) i a més amb el dèficit o amb els pocs diners que tenim, és ben difícil solucionar la sequera cultural en la nostra llengua que hi havia. Ara, els interlocutors parlen la mateixa llengua, tenen les mateixes preocupacions i han fet una aposta important. El creixement, per exemple, que hi ha hagut en inversió és importantíssim: s’ha multiplicat per tres, per quatre, i, en alguns casos, com per part de la Direcció General d’Educació que trau subvencions d’1.300.000 euros per a les escoles. Tot això és importantíssim, perquè des de l’administració o des del sector públic es pot garantir el dret d’accés a la cultura a tot el món, a qui pot pagar-la i a qui no. Que arriben més llibres a les biblioteques, està facilitant molt les coses. A més, el suport que s’està donant a accions tan importants com la Plaça del Llibre, amb sis anys de vida. Els tres anys que ha canviat el color polític (que està Ribó a València), està fent-se a la plaça de l’Ajuntament on la gent veu que té aparadors en què es concentren 8.000 títols diferents en valencià.

S.M.: Recentment, l’Ajuntament d’Alacant del PP s’ha desmarcat de la Fira del Llibre que s’hi celebrava des de fa dos anys acusant-la de “finançar ideologies nacionalistes”. Què hi ha darrere d’esta peripècia política?

D.P.: La mediocritat d’un partit que no es resigna a estar en l’oposició. Per situacions de pactes, havien perdut l’ajuntament i ara l’han recuperat i han de marcar les diferències i les distàncies. A mi m’entristeix molt no tindre una dreta més intel·ligent a eixe nivell, més civilitzada. No té res a veure que tingues una ideologia, que sigues conservador, al fet que sigues culte, que t’estimes i respectes la teua cultura i la teua llengua i que apostes per facilitar que la gent a la qual estàs governant tinga accés a eixa cultura. Que boicotegen una fira del llibre amb l’excusa que darrere pot estar Compromís, perquè és en valencià, és la cosa més ridícula que he sentit mai i és d’una pobresa intel·lectual brutal. No hi ha més que en la manca d’oposició efectiva, que contínuament ressuscitar la Batalla de València i la història eixa que ja no afecta absolutament ningú, ja ningú se la creu: del blaverisme, del catalanisme, de l’or català i si financem. No es pot finançar des d’ací res, però és que no s’ha finançat en la vida res. És a dir, no tenim diners per a fer places del llibre nosaltres i hem d’anar trucant a la porta a totes les institucions. L’ajuntament no té més que deixar un espai i acollir-lo. En qualsevol activitat es poden gastar moltíssim més diners i resulta que per a això no en tenen! Però, tot i això, la Plaça es farà, perquè nosaltres sí que tenim clara una cosa: que no ens pararan amb això i que hem vingut a construir, no a destruir.

S.M.: Quina és la seua vinculació amb la política?

D.P.: La meua militància i la meua tasca política sempre ha estat al favor del nacionalisme i la cultura en llengua pròpia: des d’Unitat pel Poble Valencià, passant pel Bloc i, actualment, en Compromís. Quan m’han necessitat, fins i tot he anat en llistes. Jo sé que molta gent que estaria al costat de col·lectius polítics, no han volgut fer-ho i pense que potser també fan bé perquè emmarcar-te, quan et deus al públic en general i tens una empresa, pot perjudicar-te.

S.M.: Ara és membre del Consell Valencià de Cultura. Com va viure la seua elecció?

D.P.: Amb moltíssima sorpresa al principi, fins i tot amb reticències a l’hora d’acceptar-ho. Perquè el CVC, el que jo coneixia i el que coneixem la majoria de la ciutadania, queda un poc com allunyada. Abans d’acceptar-ho pensava, per a què volem un Consell Valencià de Cultura? Hi ha una Conselleria; que li dediquen més recursos i que es facen les coses des d’allí. Ara, t’he de dir que feina, se’n fa molta, però que seria molt millorable; sobretot, que servira per a poder influir en la política cultural del nostre país. En realitat, el que es fa bàsicament són informes i estudis que es requereixen des de la Conselleria, perquè en realitat som un òrgan consultiu i, per tant, responem a les propostes que arriben de Conselleria i també podem fer-los propostes. Però el dia a dia atropella de tal manera… Jo en dos mesos he hagut de fer dos informes i normalment tens 10-12 dies com a molt per a fer-ho. Amb este ritme, en quin moment pots dedicar-te a agafar un grup de treball i marcar una línia d’actuació? D’una banda, estic encara aterrant i pense que se li pot traure moltíssim més profit del que s’està traent i, d’altra banda, que hauria de revertir més en la societat valenciana.

S.M.: Per tant, creu que esta institució ha perdut influència i pes en els darrers anys?

D.P.: Crec que no l’ha tinguda mai, la influència o el pes. Va nàixer pel què va nàixer, igual que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i bé, com que no suposa al Consell una gran despesa i es tracta d’un òrgan consultiu que remet informes… Ara, el que sí que s’ha fet respecte a legislatures anteriors és que s’ha renovat el consell íntegrament, tot i que una part dels consellers i conselleres s’han mantingut perquè els partits que els recomanen els han tornat a recomanar, per la qual cosa, no és una renovació total. Però sí que és cert que per primera vegada s’ha fet una renovació molt important, que hem entrat gent que no venim de la política encara que venim recomanats per grups polítics. Jo estic perquè algú pensa que venint del sector que vinc puc fer una aportació en el Consell. I això, en gran percentatge de la gent que estem en estos moments, venim d’eixa procedència. I després hi ha hagut més equilibri pel que fa al tema de gènere.

S.M.: D’on trau tanta força per a estar tant de temps al peu del canó?

D.P.: Bé, la força jo crec que la tenim tots (riu)… És cert que en allò que faig he procurat estar bé i divertir-me, com a mínim no amargar-me. Jo vinc d’una família humil, que tenien botiga, i jo he estat pesant creïlles o rostint pollastres i he sigut feliç i m’he sentit bé. I després, quan he fet altres coses, fer d’editora m’apassiona i sóc molt feliç. I si vaig al Consell Valencià de Cultura, ho faig perquè és un repte, per aprendre i per passar-m’ho bé. Acomiadar-me de presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià ha estat una grandíssima pèrdua per a mi, i ha sigut molt difícil decidir canviar una cosa per l’altra, perquè és una feina que m’apassiona, perquè he deixat hores, perquè és una associació professional magnífica i amb la qual m’he trobat molt i molt bé, i pense que hi ha molta feina a fer i que repercutix directament en el sector. En el CVC encara no estic en eixe punt, però aspire a estar-ho; almenys treballaré per aconseguir-ho. Si, finalment, això no s’aconseguix i veig que el que hi estic fent no em fa sentir bé, simplement plegaré. La vida és curta, i feina al davant, en tinc encara molta a fer.

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

PARC DE PROVEÏDORS
AEPV
Esta página esta optimizada para navegadores Chrome, Internet Explorer 9 y Firefox 4.0