Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Principal   Cercar Tema   Hemeroteca   Àrea d'Usuaris
Cercador ràpid

Els versos catalans del confinament envaeixen la xarxa

La cultura s'està convertint en una ferramenta poderosa per sostenir l'ànim en aquest temps de crisi sanitària. De les repercussions econòmiques se'n parlarà i se'n parla inevitablement, però avui la xarxa s'ha inundat de poesia en la nostra llengua

El Temps/ Xavier Aliaga

“Ai, la por per timoner / no vull tan mala companya!”. Aquests versos de Maria-Mercè Marçal, de llarg una de les poetes més invocades, podrien simbolitzar un estat d'ànim col·lectiu. Les tries de la gent, de fet, han volgut anar més enllà de la difusió poètica: entre la riquíssima producció de poesia catalana, moltes persones han cercat entre els mots dels poetes els que millor expressaven l'angoixa i la incertesa del moment. També de Marçal, de “Bruixa de dol”, podíem llegir: “Les hores dansen / Sobre la meva pell / i ve la solitud de peus menuts, / sense sabates...”.

De Clementina Arderiu trobàvem també un altre exorcisme significatiu contra la por: “Fugi l'hivern, fugi la por. / Morir? Quan no s'arrisca gaire. / Hem de sortir d'aquest racó / -deixem-hi el pec i el rondinaire: / sortim a l'aire germinal / amb ulls d'infant, que miren alt”.

També han sovintejat les metàfores sobre la reclusió, de vegades amb esperit positiu, com en aquesta composició de Montserrat Abelló, “Tot moment és”: “Tot moment és / si te'l fas teu / i el vius sense  / recança. / Així la finestra closa / que voldries amb vista, / per on encara veus / un tros de cel. / Ara, radiant de sol / i d'alegria”.

En altres casos, les tries tenien un sentit més solemne, com en aquesta proposta des de les institucions, concretament del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, de “Retorn a casa” de Jordi Pàmias: “Reconeixíem / tots, amb els ulls humits, / coses perdudes”. Transcendència que transmet també un dels grans clàssics, Salvador Espriu, en “Sota la pluja”: “Sota la pluja, / arbres, camí, silenci, / vides llunyanes. / Sense recança miro / com el meu pas s'esborra”. 

Llegir més: https://www.eltemps.cat/article/9689/els-versos-catalans-del-confinament-envaeixen-la-xarxa

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

PARC DE PROVEÏDORS
AEPV
Esta página esta optimizada para navegadores Chrome, Internet Explorer 9 y Firefox 4.0