Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Principal   Cercar Tema   Hemeroteca   Àrea d'Usuaris
Cercador ràpid

Insubmissió: crònica d’una guerra sense armes contra la mili obligatòria

En l’epíleg del llibre Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit (Sembra Llibres, 2019), el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, conta que una de les primeres cartes que va rebre en la presó de Soto del Real li la va enviar Pepe Beúnza, el primer objector de consciència per motius polítics a Espanya.

Tres dècades després de l’inici del moviment per la insubmissió, el periodista Joan Canela (Barcelona, 1974) ha escrit una crònica sobre la formidable lluita dels insubmisos que interpel·la avui dia moviments desobedients com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), els rescatadors de migrants a la Mediterrània de l’Open Arms o l’independentisme a Catalunya.

 
 
 

La campanya contra el servei militar obligatori a Espanya va dur 1.670 joves a la presó. Més de 600 van passar a la clandestinitat i un miler van ser jutjats i condemnats sense ingressar a la presó. Altres càlculs assenyalen que fins a 100.000 persones es van veure afectades per la repressió de la insubmissió, incloent-hi l’entorn familiar dels joves, les persones que solidàriament es van autoinculpar o els activistes detinguts durant actes de protesta.

“A mi em va marcar molt personalment, en certa manera vaig començar a militar en els moviments socials perquè no volia fer la mili”, explica Canela a eldiario.es. La llosa que suposava la mili obligatòria guaitava per a unes quantes generacions a Espanya en l’institut. “Tenies quinze anys i això de la mili era molt marcià: et tocava anar-te’n a qualsevol lloc, amb una disciplina militar, estaves tot el dia totalment controlat en un ambient violent de vexacions i quintades, no era un Erasmus”, rememora l’autor del llibre.

L’exèrcit espanyol, hereu directe de la dictadura, era una “institució obertament homòfoba” amb una de les xifres de mortalitat més altes d’Europa. “T’arribava l’edat i generava molta angoixa, la gent s’inventava malalties o buscava padrins i, per descomptat, els estudis havies d’ajornar-los”, explica Canela. Només entre el 1992 i el 1995 va haver-hi una mitjana de 16 suïcidis anuals en les casernes, segons les xifres que aporta el llibre.

El moviment per la insubmissió va ser molt plural i va tindre les arrels en l’objecció de consciència a l’exèrcit durant el franquisme que van inaugurar Pepe Beúnza i els testimonis de Jehovà. Va ser organitzat per llibertaris, pacifistes, antimilitaristes o grups de l’esquerra radical i es va mesclar amb la campanya contra l’OTAN o contra la guerra del Golf.

Llegir més: https://www.eldiario.es/cv/val/Insubmissio-guerra-armes_0_969403350.html

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

PARC DE PROVEÏDORS
AEPV
Esta página esta optimizada para navegadores Chrome, Internet Explorer 9 y Firefox 4.0