Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Principal   Cercar Tema   Hemeroteca   Àrea d'Usuaris
Cercador ràpid

Isabel-Clara Simó: una celebració de la llibertat

Vilaweb/ Vicent Partal

No sé si ningú de nosaltres, fora dels qui hi van nàixer, és clar, seria capaç d’imaginar-se avui què devia ser viure, nàixer, a Alcoi l’any 1943. Qui diu Alcoi, diu Sabadell, tant se val; Llucmajor o Vall-de-roures. Però avui, perquè ens va faltar ahir, parle sobretot d’Isabel-Clara Simó i per tant posaré d’exemple Alcoi, el centre del seu món, la brúixola de la seua vida. Tanmateix, estic segur que la imatge valdria per a totes les poblacions del país sotmeses a l’estat espanyol i sotmeses, concretament, aquell dia que la Isabel va nàixer al carrer de Sant Jordi, al cim del poder dictatorial de Franco.

Per això mateix no sé, i ho dic gairebé de manera retòrica perquè la resposta és òbvia, si ningú de nosaltres és capaç avui, des de la nostra comoditat, d’entendre i valorar com cal el camí costerut, el camí intens i llarguíssim, que una dona com la Isabel va haver de recórrer per ser allò que en definitiva ha estat. Per regalar-nos aquesta autèntica celebració de la llibertat que ha estat la seua vida.

Certament, Alcoi no és qualsevol lloc. És una ciutat única, orgullosa d’una gran tradició obrera i lluitadora. I és evident que el seu passat l’ha marcat fins i tot en els moments més difícils –que no és senzill, caram, que aparega del no-res, com si fos per art de màgia, un trio d’amics de la vàlua, el compromís humà i social i la creativitat desbordada d’Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó i Antoni Miró.

Però fins i tot reconeixent que Alcoi és molt Alcoi la realitat és que parlem, parle, d’una dona que va haver de plantar cara com a xiqueta i des de xiqueta al franquisme més dur i salvatge, al poder més anorreador i genocida que el nostre poble haja vist mai. I se’n va sortir. La Isabel va haver d’aprendre a ser dona, que no era gens senzill, a ser d’esquerres i a ser valenciana de nació catalana. I va saber fer d’aquella xiqueta nascuda en el franquisme fosc una persona lliure i d’una lluminositat esclatant. Res no era fàcil ni en aquell Alcoi ni en aquella València. Però tot era possible encara si hi havia voluntat. I ella la tenia tota.

Llegir més: https://www.vilaweb.cat/noticies/isabel-clara-simo-celebracio-llibertat-editorial-vicent-partal/

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

PARC DE PROVEÏDORS
AEPV
Esta página esta optimizada para navegadores Chrome, Internet Explorer 9 y Firefox 4.0