Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Principal   Cercar Tema   Hemeroteca   Àrea d'Usuaris
Cercador ràpid

Joan Duran: “He intentat retratar l'essència, el que és més primitiu en nosaltres”

El temps/ Xavier Aliaga

Foto:  Prats i Camps

Foto: Prats i Camps

Galeria d'Imatges

El poeta i agitador cultural Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978) es va adjudicar el premi Vicent Andrés Estellés dels Octubre amb 'Nua cendra' (Tres i Quatre), un poemari de conscienciosa construcció conceptual i formal, un artefacte precís i però alhora colpidor que extrau un suc preciós i molt meritori de codis i maneres sovintejats poèticament.

-Tal vegada no té a veure, però la cita inicial de Barthes sobre els mots i els dits em remet al joc de prestidigitació poètic, al joc amb l'art combinatori de les paraules per arribar a un resultat expressiu. Em sembla que defineix la manera de fer poesia de Joan Duran.

-Jo crec que sí. La forma com jo entenc el fet poètic té molt a veure amb trobar noves combinacions de paraules, nous significats que no esperàvem. Més que jugar, es tracta de treballar el llenguatge des de l'arrel, des de la cruesa de les paraules, un treball que ens aboca a l'obtenció de nous significats.

-No es tracta tan sols d'obtenir una imatge potent, s'ha de transmetre alguna cosa que vaja més enllà, no?

-Exacte. La imatge pot ser potent perquè ens remet a alguna cosa, alguna situació o record personal molt arrelat. Però amb això no hi ha prou, s'ha d'abocar aquest record en un vers que t'atrapi per la seva forma, per la seva estranyesa. Perquè jo no hagués dit mai d'aquesta manera. Aquest és el fet diferencial del poema, de l'estil i el llenguatge que vol trobar cada autor per diferenciar-se. Per intentar ser tu mateix.

-El vers “Nua cendra en la geniva” il·lustra això. És una imatge potent que em fa l'efecte que conté l'esperit del poemari, una imatge poderosa amb la carnalitat de la geniva i la cendra com a projecció de futur. 

-La sensació física que vol transmetre és aquesta carnalitat més soferta, més encetada, amb una rugositat o sequedat que transmet la imatge de la cendra, que té una doble connotació: la resta de l'incendi i la matèria que ens ajuda a fertilitzar la terra. Tot això, encarat a la pròpia carnalitat.

-I va pensar emprar l'expressió completa per al títol?

-[Riu] Està bé aquesta pregunta. A mi m'agraden els títols bastant breus. Potser hagués estat bé, però Nua cendra, que conté el despullament del llenguatge i la polisèmia de la devastació i el ressorgiment, és un títol més evocatiu, no tant descriptiu. Obre més possibilitats dins del llibre.

Llegir més: https://www.eltemps.cat/article/10614/entrevista-joan-duran#.XvmgraXNLVY.twitter

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

PARC DE PROVEÏDORS
AEPV
Esta página esta optimizada para navegadores Chrome, Internet Explorer 9 y Firefox 4.0