“La literatura d’autora està per estudiar i hi ha molt feina per fer”

“Pensar que no cal tenir en compte allò que fan les dones és una inèrcia, perquè ens ha considerat prescindibles”

ElDiario.es /Lourdes Toledo

Galeria d'Imatges

Maria Lacueva Lorenz (València, 1980) podria ser la protagonista d’un d’aquests programes tipus “Valencians pel món”. No sé si superaria el càsting perquè la matèria que a ella l’apassiona i l’ocupa no és, ni de lluny, cultura de masses. Tanmateix, aquesta professora valenciana ha consolidat una línia d’investigació dins de la literatura catalana que marca un cert abans i després. El seu treball –rigorós, creatiu i compromés amb la perspectiva de gènere– ha originat reaccions i inquietud en certs àmbits acadèmics. La seua aposta temàtica: la narrativa femenina sota el franquisme, és un tema pel qual, com ella diu, “ningú donava un gallet”. Tanmateix a aquesta investigadora entusiasta i molt treballadora li queden moltes piles encara per a traure del silenci tantes veus femenines injustament oblidades.

Llicenciada en Filologia Catalana a València, i amb un Diploma d’Estudis Avançats en Teoria i Cultura Contemporànies per la Universitat de Girona, Lacueva es va doctorar en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat de València en 2013. Des que el 2006 marxés com a lectora a Alemanya –on viu fins avui- ha fet molt de camí com a professora universitària i en el terreny de la recerca, alhora que ha format una família amb un company germànic, potser a ritme germànic, però plena de tocs mediterranis.

Són distàncies assolibles, molt més lluny està València, però malgrat això, Maria hi torna sovint per molts vincles: professionals, familiars i personals. Fa uns dies –i convidada pels seus editors, la Institució Alfons el Magnànim– hi va presentar Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, un versió revisada, actualitzada i ampliada d’una part de la seua tesi doctoral: “Elles prenen la paraula. Recuperació crítica i transmissió a les aules de les escriptores valencianes de postguerra: una perspectiva des de l’educació literària”.

Elles prenen la paraula després de molt de silenci. ¿Per què aquest silenci?

Perquè ens han contat una realitat parcial, i la realitat és ben diversa i polièdrica, feta per homes i dones. És precís que tinguem una percepció rica i fidel de la realitat, és a dir, que comptem amb les dones. Aquestes escriptores valencianes de les quals jo parle –i moltes altres dones artistes: pintores, músiques– han d’entrar en el currículum i en el cànon escolar, sobretot en el de l’Educació Secundària, que és l’etapa més democràtica, per on passen la tots els xiquets i xiquetes, perquè si no, correm el risc que els nostres joves pensen que les dones som àgrafes.

És necessari que dotem els joves de referents femenins, cal traure les dones de la invisibilitat i posar-les en valor. L’escola s’ha fet mixta però continua sent sexista i cal que entrenem totes les diversitats. En realitat, la literatura d’autora està encara per estudiar i hi ha molta feina a fer.

Sempre dic que el meu darrer objectiu en investigar és dotar-nos de referents femenins, de models a seguir, i reconciliar-nos amb aquests referents. Jo reivindique la literatura com a fet i eina social de construcció i participació, amb tota la capacitat de transformació i influència social que té. 

Llegir més: https://www.eldiario.es/cv/eldiariocultura/literatura-dautora-per-estudiar-feina_6_946015392.html

Amunt Opinió Enviar a un amic Tornar