Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Principal   Cercar Tema   Hemeroteca   Àrea d'Usuaris
Cercador ràpid

Origen de la Festa Estellés

Nosaltres La Veu - Josep Lozano

Pel temps en què he viscut, la dictadura franquista i també en l’actual “democràcia”, sovint m’he preocupat per la vertebració cultural i pel sentiment d’identitat o pertinença dels qui parlem la nostra llengua i estimem la seua cultura. Preocupació que per a mi es traduïa en un desideràtum de normalitat i amb la pregunta següent: Què es podria fer en aqueix sentit? Fins que vaig arribar a la conclusió que calia crear un acte per a la nostra gent, com també per als qui volgueren participar-hi. I que la millor manera de fer-ho, concorde amb el nostre tarannà de gent de l’arc mediterrani, hauria de ser un acte festiu.

En això estava, fins que un dia, mirant el Canal Viajar, vaig veure que els escocesos, cada 25 de gener, feien la Burns night o Burns supper, en scots o escocès Burns Nicht, per a celebrar el naixement d’un dels seus poetes més estimats: Robert Burns (1759-1796). Festa que consistia bàsicament, i consisteix, en un sopar. El primer plat, cullen skink, és una típica sopa d'egleti, un peix blanc fumat; per a passar després al haggis, una mena de botifarró de civada i carn, de corder o de cérvol. En la dita celebració es fa sonar la gaita, es llegeixen poemes, es beu whisky i s’acomiada la nit corejant la cançó Auld Lang Syne (L’Hora dels Adéus), basada en un poema de Burns.

Aleshores vaig intuir que, fer-ne una de semblant, amb un poeta nostre, podria ser un bon camí, una bona idea motriu. També tenia clar que el poeta o escriptor escollit per la festa havia de ser valencià. No per una qüestió de xovinisme, sinó perquè pense que és al País Valencià, entre els països catalans, on perilla més la pervivència de la nostra cultura. La tria, en aquest cas, era prou senzilla: els dos grans poetes valencians en la nostra llengua, sense cap dubte, són Ausiàs March (Gandia, 1397-València, 1459) i Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993). Hi vaig optar pel segon, per la proximitat cronològica, pel gran nombre de registres en l’obra estellesiana, i per la seua accessibilitat des del punt vista de la comprensió, a fi que la seua difusió abastés i incidís en un sector de públic ampli.

Llegir més:https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/31455/origen-festa-estelles

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

PARC DE PROVEÏDORS
AEPV
Esta página esta optimizada para navegadores Chrome, Internet Explorer 9 y Firefox 4.0