Propostes per a un llibre d’estil per als llibres de text en valencià

AEPV-AVL

Amb motiu de la ratificació pel Plenari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del document “Propostes per a un llibre d’estil que servisca de marc de referència a les editorials valencianes per a l’elaboració de materials curriculars en valencià”, elaborat per la Comissió Mixta AVL-AEPV, l’Associació d’Editors del País Valencià comunica que: Després d’un any de treballs de la Comissió Mixta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Associació d’Editors del País Valencià i fruit del consens aconseguit per unanimitat dels seus membres, es presenta un document el valor del qual “dependrà, en bona mesura, de l’ús i la utilitat que tinga en el món educatiu”. Que la finalitat d’aquest marc de referència és orientar autors i editors en alguns aspectes del model de llengua a usar en l’elaboració de llibres de text i d’altres materials curriculars en valencià, i no al dels textos que es puguen citar ni al d’altres tipologies de llibres, que poden seguir altres models. Que el document ha adoptat “un to orientatiu i no té cap caràcter impositiu, es basa en els acords normatius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i té en compte la pràctica seguida majoritàriament per les editorials que publiquen llibres de text en valencià.” “L’àmbit d’actuació de les propostes és essencialment el de l’Educació obligatòria, tot i referir-se alguna vegada al Batxillerat i els Cicles formatius, tenint en compte que, per al compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el sistema educatiu obligatori ha de garantir la competència lingüística i comunicativa tant en castellà com en valencià”. “Els condicionants sociolingüístics del valencià, marcats per factors com la minorització cultural i lingüística, i les necessitats psicopedagògiques de la tasca educativa demanen que el model de llengua estàndard s’ajuste tant com siga possible a la realitat lingüística valenciana, és a dir, ha de ser un model socialment acceptable, que siga assumible pels docents i pels pares, i que siga proper als xiquets i les xiquetes. Alhora s’ha d’adequar a la diversitat de contexts comunicatius i de graus de formalitat que es donen en l’àmbit escolar, però també, i al mateix temps, ha de preservar la convergència amb els models de tot el sistema lingüístic”. “Cal eliminar els prejuís i els estereotips lingüístics” que dificulten la construcció del model de llengua referencial, com per exemple “el desconsiderar solucions valencianes en l’àmbit normatiu per creure-les menys formals o menys habituals en altres territoris del sistema lingüístic”. “Es considera que cal dedicar un esforç especial pel que fa a la utilització de formes genuïnes valencianes vives i ben documentades. Si es té en compte que la genuïnitat és una consideració de base antropològica o sociològica, l’educació permet una gradació evolutiva d’usos i coneixements lingüístics que fan possible vincular la genuïnitat al descobriment de la diversitat social i territorial, als components generals de la cultura i a la situació de multilingüisme de la societat valenciana.” “L’objectiu del sistema educatiu, i també del material didàctic que s’hi faça servir, ha de ser el desplegament de la competència multilectal de l’alumnat, i per a aconseguir-ho s’ha de partir de la pròpia varietat com a instrument bàsic d’aprenentatge i desplegar progressivament el coneixement actiu de l’estàndard”. “L’adequació dels diferents nivells d’ús en els materials curriculars es vincula a diferents criteris, entre els quals destaquen el de la diversitat de nivells d’ús en funció de la tipologia textual, i el de la diversitat en funció de les situacions comunicatives”. “En els llibres de text s’ha d’emprar un registre formal en l’exposició, han de prevaldre-hi el rigor i la claredat expositiva, perquè són vehicles d’accés al coneixement i a la cultura, i alhora han d’oferir tota la variació de registres possibles pel seu component de reforç de l’expressió oral”. En resum i esquemàticament, el document de referència per a l’elaboració de materials curriculars en valencià presenta aquestes consideracions generals i es completa amb uns criteris específics en matèria d’ortografia i fonètica, de morfologia i sintaxi, i lèxiques basats en la preferència per unes formes determinades; l’opcionalitat de formes alternatives i la gradualitat en l’aplicació d’algunes formes. “La present proposta considera que la llengua té en l’educació una importància que supera l’àmbit lingüístic. Així, cal subratllar el valor de la participació dels criteris lingüístics i discursius en els plantejaments pedagògics i la seua renovació, en la valoració de la cultura de l’estudiant, i en la vinculació de l’escola al medi. I en eixe sentit, cal agrair l’esforç pràctic i constant dels sectors editorials i dels ensenyants que, dins el sistema educatiu valencià, han provat d’aplicar eixos actius metodològics, que han resultat importants en el procés de redreçament lingüístic”. Finalment, cal agrair l’esforç negociador i el talant dialogant que han presidit els fructífers treballs de la Comissió integrada pels representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l’AEPV.

Amunt Opinió Enviar a un amic Tornar