Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Principal   Cercar Tema   Hemeroteca   Àrea d'Usuaris
Cercador ràpid

Rellegir Pedrolo en el trentè aniversari de la seva mort

El 26 de juny de 1990 es va morir un dels escriptors més prolífics de la nostra literatura · Expliquem les principals reedicions de la seva obra amb motiu del centenari, que es va commemorar el 2018

Vilaweb/ Sebastià Bennasar

El 26 de juliol de 1990 es va morir l’escriptor Manuel de Pedrolo, un dels autors més prolífics de la literatura catalana, conegut sobretot pel gran públic per l’èxit del Mecanoscrit del segon origen. Pedrolo havia deixat de publicar novel·les uns quants anys abans i també s’havia quedat sense els articles d’opinió que apareixien a l’Avui, on s’havia mostrat decididament combatent contra l’autonomisme i la política de peix al cove convergent. Això va fer que, malgrat que aquests articles tenien molts seguidors, la direcció del diari decidís de prescindir dels seus serveis quan la pressió política va exigir que hi deixés d’escriure. Aquells darrers anys, Pedrolo s’havia entotsolat encara més de l’habitual, tot i que continuava signant tota mena de manifests i papers a favor de la independència de Catalunya i era un home insubornablement d’esquerres.

La seva obra va anar llanguint ràpidament i les editorials perderen l’interès per publicar els textos d’un escriptor que els darrers anys havia perdut molts lectors, però de qui cada any es venien moltes còpies del Mecanoscrit del segon origen, que va anar tapant la resta de la seva producció. La celebració, el 2018, de l’Any Pedrolo ha servit per a recuperar la figura de l’escriptor en nombrosos actes populars i també per a donar un impuls ferm a la recuperació de la seva obra.

La comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga explica: ‘Les obres de Pedrolo costaven molt de trobar. Hi havia vius tres o quatre títols, els més coneguts, vinculats sobretot a l’ensenyament, que sempre s’anaven reeditant, i alguns títols de ciència-ficció que publicava regularment Pagès Editors, però la resta no es trobava.’ I ara, quan ja ha passat un any i mig del final de l’any institucional dedicat a l’escriptor, ja es pot trobar una mostra significativa de les seves obres. ‘El més interessant de tot plegat és que són novel·les que s’han recuperat de manera eclèctica per part de les editorials i hi ha de tot. Són edicions molt cuidades que han possibilitat que els lectors tornin a llegir aquests llibres.’ I en l’horitzó queda la perspectiva d’una possible publicació del teatre complet de l’autor.

En aquestes recuperacions pedrolianes, la família i la Fundació hi han tingut un paper molt important. ‘Totes les editorials han consultat en tot moment Adelais de Pedrolo, i tant ella com la Fundació han tingut un paper important. El comissariat també hem participat en algunes qüestions i jo mateixa he fet alguns pròlegs, he preparat alguna edició i alguna traducció. S’ha de tenir en compte que la majoria dels drets de publicació de Pedrolo els tenia Edicions 62 i la Fundació i la família ha fet tot el possible per a aconseguir-los per a les reedicions.’

Una de les fites importants aconseguides és la traducció a l’anglès del Mecanoscrit del segon origen, que encara no s’havia fet. S’hi ha implicat directament Sara Martín, professora de la Universitat Autònoma i, segons Villalonga, ‘és una traducció molt important perquè confirma que Pedrolo ja és un clàssic modern en la ciència-ficció americana, un mercat on és molt complicat d’entrar’. En paral·lel a aquestes recuperacions –que entre més coses ha comportat també l’edició per primera vegada d’Infant dels grans, l’únic Pedrolo que quedava inèdit i que ha publicat Comanegra– cal destacar la tasca ingent dels congressos universitaris i dels llibres de no-ficció que giren al voltant de la seva figura i de la seva obra ‘i que han augmentat la coneixença del personatge’.

Passats aquests trenta anys de la seva mort i un any i mig després del final de l’Any Pedrolo, repassem les principals reedicions de l’obra de Manuel de Pedrolo, perquè al cap i a la fi, la millor manera de retre-li homenatge és llegir-lo i aquest estiu pot ser una bona oportunitat per a fer-ho.

Llibres de Manuel de Pedrolo reeditats amb motiu de l’Any Pedrolo

Acte de violència. Sembra Llibres. ‘És molt senzill: quedeu-vos tots a casa’. Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar tota una ciutat. Els carrers es buiden. La paràlisi s’estén. Gairebé ningú no va a treballar. El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats. Un alçament col·lectiu sembla possible sense vessament de sang. Narrada amb la força i l’astúcia d’una de les veus cabdals de la literatura catalana del segle XX, Acte de violència ens situa davant d’un poderós interrogant: què passaria si suméssim forces en una vaga col·lectiva i indefinida? La resposta és un dels llibres més representatius i celebrats de Manuel de Pedrolo. Una novel·la en què aquest aspirant a utopies ens parla de resistència i opressió, de solidaritat i violència, d’implicació i indiferència. Un autèntic clàssic escrit en ple franquisme, guanyador de la primera edició del premi Prudenci Bertrana i censurat fins a la mort del dictador. Però que continua essent d’una esfereïdora actualitat.

Algú que no hi havia de ser. Alrevés. Segons que es llegeix a la Fundació Pedrolo, ‘és aparentment la història d’un robatori en una petita sucursal bancària, però la història és protagonitzada per elements inhabituals que la capgiren i assenyalen les coordenades d’una situació precisa, que arrenca l’home del seu statu quo i el fa passar a l’altra banda de la llei per tal de crear un ordre de convivència’. Escrita el 1972, es va publicar a Proa el 1974.

Baixeu a recules i amb les mans alçades. Onix. És una de les novel·les més experimentals de Pedrolo, en què intenta transgredir amb tota mena de valors des de múltiples focalitzacions. Es va acabar d’escriure el 1977 i la va publicar la Magrana el 1979.

Infant dels grans. Comanegra. Era l’única novel·la inèdita de l’escriptor, que va regalar a la seva filla Adelais perquè en fes el que volgués, i ara ha decidit de publicar-la. Infant dels grans narra un dissabte qualsevol a casa d’uns pares novells que no són qualssevol i una menuda de vuit mesos que no para quieta. La percepció privilegiada de l’infant transporta el pare i la mare als respectius paradisos de la memòria i a valorar algunes minúcies amb uns ulls que tothom ha lamentat alguna vegada haver perdut.

M’enterro en els fonaments. Sembra Llibres. En la convulsa Barcelona del final dels anys seixanta, un pare descobreix unes fotografies de caràcter sexual a l’habitació del fill universitari. Entre aquestes, però, encara en troba una de més compromesa: la d’un home mort. A partir de la troballa, el pare començarà a investigar l’agitada vida del jove immers fins al coll en les lluites contra la dictadura. M’enterro en els fonaments és una obra clàssica de Manuel de Pedrolo. Una novel·la negra amb un marcat component polític que, més enllà de retratar la societat catalana sota les botes del règim, ens parla sobre la culpa, la incomprensió, el sexe i la violència. I més encara, sobre l’etern dilema moral de si el fi justifica els mitjans. Escrita el 1962, es va publicar a Proa el 1967.

Milions d’ampolles buides. Sembra Llibres. Barcelona, any 1968. El moviment antifranquista multiplica les accions en tots els fronts. El règim es defensa ampliant la repressió. En aquest context convuls i perillós, una organització revolucionària debat sobre l’ús de la violència. Després de llargues discussions, uns quants militants orquestren un atracament per a finançar la compra d’armes. Una acció planificada fins a l’últim detall que els portarà a una situació límit. A Milions d’ampolles buides, Manuel de Pedrolo conjuga el suspens de la millor novel·la negra amb les intrigues de les lluites polítiques de l’època. El resultat és una obra que ens atrapa amb tot l’arsenal narratiu del gènere policíac, però que es teixeix amb les reflexions d’uns personatges que ho arrisquen tot per les seves idees. Però també és un retrat excel·lent d’un moment històric de mobilització popular i dels anhels dels seus protagonistes. Escrita el 1968, no es va publicar fins el 1976 a Laia.

Llegir: https://www.vilaweb.cat/noticies/rellegir-pedrolo-en-el-30-aniversari-de-la-seva-mort/

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

PARC DE PROVEÏDORS
AEPV
Esta página esta optimizada para navegadores Chrome, Internet Explorer 9 y Firefox 4.0